dilluns, 19 de gener de 2015

El complex d'Èdip


El complex d'Èdip és una teoria que exposa la idea de que un nen d'entre 3 i 6 anys es sent atret sexualment pel progenitor del sexe oposat. El nen es sent atret per la mare i comença a odiar al pare ja que aquest té la mare, i a l'invers amb la nena. Després es comença a sentir culpable ja que sap que no és correcte odiar a l'altre progenitor.

Aquesta malaltia va ser descoberta per Sigmund Freud i li va triar el nom basant-se en Èdip, una figura mitològica, ja que el mite explica que aquest va matar al seu pare sense saber-ho i es va casar amb la seva mare.

A El carrer de les Camèlies aquest trastorn el pateix el personatge Cosme. El lector ho sap ja que en un moment de la novel·la, un temps abans de Sant Joan, Cosme porta a la Cecília a confeccionar un vestit per ella i li canvia el seu penjoll. El resultat final és que l'ha vestida exactament com la seva mare.
La Cecília també pateix aquest trastorn, però en el cas de les dones s'anomena complex d'Electra.

Fragments de El carrer de les Camèlies on es veu reflectit el complex d'Èdip


- "Molt abans de Sant Joan en Cosme va dir que aniríem a divertir-nos per distreure'm de l'avort, que em faria anar mudada, que em portaria a lluir. Em va acompanyar a comprar-me unes sabates de seti negre amb una ferradura de brillants a l'escotat. També em va acompanyar a comprar-me la roba del vestit. Setí negre. La modista me'l va fer tal com en Cosme li va dir que me'l fes: l'escot ran de coll, les mànigues ran de ma. I encara, cada màniga feia punxa i la punxa muntava ran de mà fins als nusos dels dits. La faldilla ran de peu. Em va treure el cor de vidre de la cadena i m'hi va posar un medalló d'or i d'alabastre que figurava el cap d'una senyora de l'any de la nana"   (Cosme la vesteix com la seva mare)

- "I el senyor de la Maria Cinta feia olor de fum de fumar i olor d'olor, i em va asseure a la falda, i mentre el cotxe corria i la llum dels fenals entrava i passava li vaig ficar una mà entre l'americana i l'armilla, ben amunt per sota del braç, i l'hi vaig deixar allà dintre. I la mà i jo estàvem bé."

-"Que a dintre d'aquell marc hi havia hagut un retrat del seu pare però que un dia que ell estava de mal humor l'havia tret (...). Quan l'havia tingut agafat amb les dues mans em va dir que havia trigat molt a decidir-se, que només el volia arraconar, però que a l'últim, amb ràbia i pena, l'havia esquinçat."

1 comentari: