dilluns, 1 de desembre de 2014

Acompanyar al principi de la vida i ajudar a pujar per les branques d'aquesta

Doules i doulatge


Les doules són dones, gairebé sempre mares, que ofereixen suport emocional i ajuda pràctica a altres dones durant l'embaràs, el part i el postpart.

Algunes tasques de les doules:
  • Durant l’embaràs, complementar la informació, escoltar les necessitats, suggerir i recomanar fonts d'informació...
  • En el cas d'un part a casa, ajudar a crear un ambient adequat, col·laborant amb la llevadora i atenent necessitats.
  • Si el part és a l'hospital, estant a prop i disponible sempre que sigui possible ser amb la mare.
  • Després del part facilitant la lactància materna, i mantenint contacte, col·laborant per tal que la mare pugui dedicar-se plenament al nadó... i en definitiva, escoltant i acompanyant.


Educació viva i Escola Liberi

L'educació viva, en contraposició a l'educació convencional que es centra en el que necessita la societat, i per tant, el que l'educació ha de proporcionar, és una educació en que es centra en el que necessita realment l'infància.

El principis bàsics de l'educació viva són:


  • Les relacions humanes des d'una mirada amorosa i sistemàtica
  • L'autonomia i l'autorregulació
  • L'aprenentatge vivencial i actiu
  • El desenvolupament de la percepció i l'educació emocional
  • El currículum que es genera en l'acció
  • Els ambients preparats adequats


Hi ha una escola, l'Escola Liberi, que defensa l'educació activa i està situada a Premia de Mar.
La seva visió de l'aprenentatge és la següent:


 <<En els primers anys de vida, el nen "construeix" el seu cervell. Els camins neuronals que el nen forma en els seus primers anys, són bàsicament els que utilitzarà durant tota la seva vida adulta. En l´adolescència, les neurones menys utilitzades es destrueixen.

Quan un nen descobreix alguna cosa per si mateix, les connexions neuronals que això crea són més riques, complexes i sòlides que les que es produeixen amb el simple aprenentatge memorístic. Per això el que s'aprèn és important, però molt més important encara és com s'aprèn.



En la nostra petita escola, el protagonista de l´aprenentatge és el propi nen o nena, els seus interessos i les necessitats de desenvolupament.

(...)

Aquesta forma d´aprendre respecta la curiositat i la creativitat naturals dels nens, que les conservaran tota la vida>>.


Personalment penso que aquest tipus d'educació és completament vàlida i m'agrada la visió que té de l'infància i les necessitats d'aquesta. Tot i així penso que l'educació convencional té un pes molt important.
Una mescla de les dues, des del meu punt de vista, seria perfecte. Una, la viva, aportaria tot allò que, en alguns casos, quan érem petits ens prohibien de fer tot i que nosaltres ho adoràvem, ja que aquesta educació considera com a correctes (llibertat a l'hora de menjar, els nens aprenen per si mateixos i l'adult no es pot interposar per dir que "això no es fa així", sinó que el nen aprèn a la seva manera com ha de fer certa cosa...). L'altre aportaria coneixements que considero que s'han de saber per tal de tenir un mínim de cultura, per dir-ho d'alguna manera, i per tal de proporcionar una disciplina un pèl més estricta.

<<Si és cert que per educar un nen/a fa falta una tribu, no ho és menys que per educar una tribu fa falta un nen/a de qui tenir cura>>


1 comentari: